¿És el temps més valuòs que els diners?

¿És el temps més valuòs que els diners?

Un dels impactes més rellevants que ha tingut la digitalització i la tecnologia, ha estat -sens dubte- en els usos del temps de treball.

És un aspecte que està tenint un poder transformador en la nostra manera de treballar. Però -com tot canvi-  està passant per un moment tensions, resistències i cerca d’equilibris. L’imaginari -que fins ara regia- partia de quan Robert Owen, en plena revolució industrial, va difondre la idea de “vuit hores de treball, vuit hores d’oci, vuit hores de descans”, sense distingir activitat, necessitats o dimensió.

Ara, en plena revolució digital, seguim ancorats en pilars de “quantitat” de temps, de distribució rígida i de presencialitat, que genera una falsa seguretat i una falsa expectativa de productivitat.

Falsa seguretat que s’ha destapat amb el denominat absentisme presencial, doncs "estar" no vol dir treballar ni complir amb les obligacions laborals. Falsa productivitat que serveix per encobrir les mancances en organització empresarial o en autogestió del temps i planificació dels treballs;

El neguit en la gestió del temps es, sens dubte, un dels motors dels moviments como la "gran renúncia" o "la renúncia silenciosa", on el concepte de temps passa a ser element determinant en la elecció.

La pandèmia ha trencat complexos i ha produït una acceleració d’aquest fenomen que no ha passat desapercebuda per ningú. Però un cop traspassada la barrera, hem d’afrontar el verdader repte de fons, que està en la transformació de la gestió de les persones, creant cultura empresarial del temps, que va del més clàssic de millorar la qualitat del temps buscant eficàcia i eficiència, fins a inculcar consciència d‘autogestió del temps.

Parlar de temps de treball es parlar d’organització de treball. La organització del temps de treball es un clar indicador del grau d'evolució en la era digital. S'ha de transitar cap a un model on s’impulsi la autonomia individual i la del conjunt del col·lectiu; s’ha de potenciar la riquesa de ser responsable del teu temps, però no només vist com una exigència de les noves generacions, si no com una riquesa transversal que no entén d'edat i que es igual per a tots els gèneres i per a totes les cultures.

Està clar que un canvi d’hàbits sempre es costós, inclús si es per millorar.

S’hauria de caminar cap a una presencialitat flexible, per no caure tampoc en l’aïllament que té un clar impacte negatiu en la comunicació, en la creativitat o en la salut laboral, i que tingui una metodologia regida per un conjunt de orientacions i objectius,  però -per sobre de tot- mantingui coherència amb els valors empresarials. I aquests valors empresarials, si parlem de relacions laborals sostenibles, suposa buscar equilibris entre interessos legítims com son la productivitat o la competitivitat, però també formació, salut, vida social, temps de descans.

Cal avançar de la mà dels canvis socials i dels desitjos i aspiracions com a societat que estan transformant la nostra manera de treballar, de relacionar-nos, de viure, de consumir i els valors de com volem impactar de forma individual i col·lectiva a la societat.

No podem negar l’evidència que la flexibilitat, que era tradicionalment reivindicada per la part empresarial està essent un factor de valor diferenciador per a les persones treballadores a l’hora de triar un lloc de treball.

I finalment, aquest canvi no pot anar sol, si no que ha de venir acompanyat de canvis reals en l’estructura productiva i adaptaciones en el marc normatiu que actualment es rígid i enganyosament  garantista en paràmetres de la era digital.  La legalitat  ha de facilitar e impulsar la adaptació a cada empresa d’aquesta realitat heterogènia, garantint drets i deures, i per això, caldran moltes dosis de sentit comú

El que fem importa

Subscriu-te i rebràs els meus últims articles i tot allò important relacionat amb les relacions laborals
Icon For Arrow-up